Què seria dels diumenges...

Què seria dels diumenges si no rodara la pilota. Si la gespa no fora el camp de batalla i els onze jugadors els gladiadors. Què passaria si a les cinc no començara la jornada i el carrusel, el viatge en Submarí i el rugit dels Lleons. Què seria d'aquest dia sense un marcador ajustat o un penal mal assenyalat. Sense el màxim golejador fent de les seues o el jugador de moda que demostra, amb errades, que està divinitzat pels mitjans. Villa, Mata, Joaquín. Posicions de Champions, UEFA i descens. El líder, un líder. Eto'o, Henry, Messi. El crack, la promesa i el que està per a retirar-s'hi. Raúl... L'equip que sempre guanya, el que sempre perd i el que pega la campanada. El fora de joc que no era i els radicals que demostren que venim dels micos. Himnes, banderes i identitats. Esport, al cap i a la fi.

Passió de multituds. Masses que xiulen, criden, ploren i canvien de jaqueta. El gran i el xicotet. L'avi i el net que celebren junts, abraçats, el gol que els dóna la victòria. Guerres televisives i partits en obert. Programes amb col·laboradors que s'omplen la boca dient bajanades. Aficionats que insulten i altres que juguen a ser entrenadors. Vivències. Baralles.

Si no rodara la pilota un diumenge no seria un diumenge...

Anomenar alienació a l'entreteniment no és cap crtítica constructiva. Quin entreteniment no és alienant?

Jo defense el futbol... i tu?

Blanc