Panem et circenses, deien els romans per fer al·lusió a les dues necessitats bàsiques que tot bon cèsar havia de proporcionar al poble si no volia que aquest es rebel·lara. De fet, els romans van ser pioners en inventar i perfeccionar aquest tipus d'esdeveniments de masses. Pa i circ, sí senyors. Perquè amb la panxa plena, la plebs se sentia ociosa i necessitava quelcom que cobrira la seua necessitat de diversió.
Sempre he pensat que és possible extrapol·lar molts aspectes de la vida a l'Imperi Romà als nostres díes. Així doncs, si canviem el circ pel futbol, l'equació continua éssent equivalent. L'esport rei alimenta cada setmana les ànsies de les masses enfervoritzades i desitjoses de rebre la seua dosi d'opi en forma de noranta minuts de tios corrent d'un costat a altre darrere d'una pilota, tot mentre criden alienats i aliens al món, fanàtics darrere d'un o d'altre club, com si els hi anara la vida, feliços que el seu equip siga el més gran del món o tristos perquè no ho és. Ni que els tingueren en nòmina!
Paradoxes de la història: mil cinc cents anys després de la caiguda de Roma, en plena era global, la maquinària d'alienació de les masses és més vigent que mai i funciona amb més precisió que un rellotge suís. No en va els cèsars eren persones molt sàvies, sobretot en l'art de mantenir la seua cadira.
Negre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada