Sóc Valencià...

Sóc Valencià!

Si no és molèstia

per als amics,

amb una capsa

de cartró,

fiqueu la pols

d'un servidor.

Ovidi Montllor

Sóc valencià. Valencià de València.

Ciutat de València, ciutat de contrastos. Com el nostre bloc. Desperta dintre meu eixa mescla de sensacions tan oposades que et fa dubtar i plantejar-te, seriosament, quin és el vertader punt de vista. M'explique.

És el lloc on vaig nèixer, per això li tinc tanta estima. A pesar de tot, de la mascletà política i de la societat d'orxata, és la meua ciutat. El Barri del Carme, bressol de les meues primeres nits. El riu Túria, sec i ple de parcs, escenari dels jocs més matiners. Plaça de la Verge i de la Reina, monopatins i gelats en estiu. El carrer Colón i les vesprades de cinema. Mestalla i les nits de futbol. Els Vivers i els moments màgics. Carrer Corona, tan important, abraçat a Guillem de Castro, l'avinguda que mesura el perquè de totes les coses (recordeu Gironés...). Indrets on he crescut, he estimat i he après a viure.

No té sentit veure en una ciutat un govern, provisional i efímer per més que dure 20 o 30 anys. La ciutat dels més de dos milenis de vida mereix que la respectem i l'estimem més enllà de la tarrosseria dels seus dirigents. 

Somniem en la València que ens agradaria que fóra i lluitem per aconseguir-la. Així, potser, hi haurà un dia en què ja ningun dels seus fills vulga donar-li l'esquena.

Blanc