dimarts, 13 de gener del 2009

Gaza one more time


http://www.monde-magouilles.com/photos_guerre/gaza3.jpg



Les bombes plouen una vegada més sobre Gaza. La maquinària de mort israeliana torna a engegar-se, si és que alguna vegada es va aturar. Dues setmanes més d’horror. Rius de sang inunden els carrers de Palestina. Ja van 870 morts. Però als habitants de la Franja ja no els diuen res les xifres. Deixats de la mà de Déu, fa temps que han interioritzat el patiment i la mort com a mode de vida. Mentrestant, la hipocresia occidental surt als carrers en forma de manifestacions a totes les capitals del “món civilitzat”. I cristalitza amb tota la seua puresa en el discurs d’aquest tall de fills de putes que hem posat al capdavant dels nostres totpoderosos països del Primer Món.

Mira’ls quants en són. Els carrers no són prou grans per a ells. Estan per tot arreu. Barcelona, València, Madrid, París, Washington… Aquest matí s’han alçat del seu matalaf de làtex d’última generació, lleugers i descansats, s’han desdejunat fins que han quedat farts, tot mentre el roig sanguinolenc dels diaris provava de travessar les seues retines i una mica més enllà una pàgina amb el millor ordinador del mercat i una pàgina després un mapa amb l’oratge d’aquesta setmana, però difícilment els hi han dedicat una mirada ràpida, que hi havia pressa per anar a la feina.

I de nou al treball, on algun que altre, més espavilat del normal treurà el tema i – llavors sí – tots esdevindran en l’acte ciutadans responsables i activistes socials amb pedigrí: “què malparits més grans aquests jueus, no tenen vergonya de fer el que estan fent” i l’altre farà l’anàlisi política comodí en aquest cas “però això és tot perquè els americans els ho permenten, que si no...”, fins que al final l’últim encendrà la metxa “doncs m’han dit que hi ha manifestació a les 5, voleu que anem?”. I així, la flor i nata de la classe mitjana està disposada per concentrar-se, tots com ovelletes d’un ramat al carrer, a cridar indignats allò de “Palestina lliure” i més endavant “Israel assassí, no al totalitarisme jueu”, i un llarg etcètera.

Ara llegiran el manifest. I el manifest reclamarà el cessament dels atacs a Gaza i el posicionament d’una tan abstracta com buida “Comunitat Internacional”. Els governs tornaran a condemnar l’endemà el conflicte i diran que l’opinió pública està amb ells – com demostren les nombroses manifestacions a tot arreu –, l’ONU convocarà un altre Consell de Seguretat que tornarà a dir que Israel hauria d’aturar la massacre, el president d’Estats Units dirà que encara no és president, la ministra israeliana declararà que ja quasi acaba la feina, els bancs obriran com cada dia, Wall Street seguirà dictant els designis del món, i es tornarà a parlar de crisi, de Gaza i de les manifestacions d’ahir.

A la Franja, en canvi, la pluja de mort seguirà caient. I els xiquets palestins seguiran jugant a tirar pedres als totpoderosos soldats jueus mentre aquests segresten els seus pares i violen les seues mares, quan no els torturen fins que els fan vessar l’última gota de sang. La ingnomínia serà, com sempre, el pa de cada dia. I la maquinària d’injustícia, misèria, odi i destrucció continuarà funcionant amb l’acurada precissió d’un rellotge suís, com aquell tan bonic que apareix als diaris.


Negre veig el panorama.

1 comentari: