El canvi de cara

Doncs això. Confesse que aquest senyor ha arribat més lluny del que jo havia esperat. President. Sona bé. Commander in chief. Bonic, veritat? I diuen que és negre. Afroamericà, nascut a Hawaii, de mare blanca i pare Kenyà. Obama junior. Nét d'Àfrica i fill del somni americà. Primer, senador i ara cèsar de l'Imperi Global. Hom parla de mites, de possibilitats, de canvi. Com ens agraden els ídols! O pitjor, com els agraden a ells, nordamericans orgullosos i patriotes, els mateixos de la terra d'homes lliures somniant truites amb forma i essència de bitllets de cent dòlars. 

No ho negaré, els EUA s'han fet un bon llavat de cara. El perfil d'Obama poc té a veure amb l'esperpèntica i arxicremada imatge de Bush, qui amb el seu patetisme flagrant ha demostrat al món que calen més diners que neurones per fer-se amb el control de qualsevol cosa que es pretenga. Tampoc no podem obviar el fet ètnic; el senador per Illinois és la primera taca de café en un extens llençol d'antecessors d'una blancor immaculada. Tot i ser mestís.  Té mèrit tractant-se del país del Far West i el Ku Klux Klan. Aquest país fet a trossos, l'abocador d'Europa, on anaven a parar les seues misèries i els seus miserables, on només les dues costes poden ser considerades modernes i desenvolupades, per a més contrast amb la immensa majoria del territori, poblat per éssers incults i fanàtics, que reneguen de Darwin per creure cegament en una obra de ciència-ficció. 

Canvi, diuen? Faça el que faça, i malgrat les dificultats que heretarà el nou Senyor del món, té molt complicat de fer-ho tan condemnadament malament com el ranxer de Texas, no tinc cap dubte. Però, d'ací a dir canvi... Cap a on? Cap a un sistema de Seguretat Social digne d'una societat civilitzada, o tal vegada cap a abaixar el cap i retirar l'exèrcit d'una guerra absurda que sotmet i espolia el poble iraquià? A mesures de regulació del mercat que limiten el descarat joc del capital? A respectar els tractats mediambientals que qualsevol país decent subscriu? Vol el senyor Obama que aquest maleït país deixe de mirar-se el melic i siga, d'una vegada per totes, un país normal? Si és així, potser hi haja canvi, però en tot cas mai novetat; això fa dècades que ho hem aconseguit, els europeus. No calia tanta escama, dic jo.

Negre