I tiraré el dau...

I


I tirarem el dau
i tornarem a perdre.
I el foc semblarà gel
nodrit de dies sense llum.
I plourà i farà sol
i ens mullarem quan acabe.
Acabe, acabe
i torne a començar.
Fang d’ulls clars que tot
ho abarca,
somriures barats
assajats amb passió.
I tornarem a tirar
i perdrem la partida.
I no aprendrem que tot
és res al final del camí.
Tremolarà el bes
adormit de silenci.
Se’n riurà a gust una vegada més.
I buscarem la clau
i obrirem la porta.
I sense pressa alguna
la farem grinyolar.
No ens buscaran mai més
allà on puguen trobar-nos.
Ja fa temps que hem vençut
al joc d’estar amagats.

I tirarem el dau...


Blanc (però no del Madrid)