![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGd3JNoYLyp1Jv5TE-WrWxHHjJdlYcOpxzWVRwmqdSQkDRMuYVNx3NBTs1GM6Ok_tLVaUu0E2RRNztTcS4N-7eIs2lhikQa5zXCG6DkMg4tgXfr9WTPT2qONlKGwUqnCCKe-36LocHS7Si/s320/400672561_a940b5b5f2.jpg)
I
I tirarem el dau
i tornarem a perdre.
I el foc semblarà gel
nodrit de dies sense llum.
I plourà i farà sol
i ens mullarem quan acabe.
Acabe, acabe
i torne a començar.
Fang d’ulls clars que tot
ho abarca,
somriures barats
assajats amb passió.
I tornarem a tirar
i perdrem la partida.
I no aprendrem que tot
és res al final del camí.
Tremolarà el bes
adormit de silenci.
Se’n riurà a gust una vegada més.
I buscarem la clau
i obrirem la porta.
I sense pressa alguna
la farem grinyolar.
No ens buscaran mai més
allà on puguen trobar-nos.
Ja fa temps que hem vençut
al joc d’estar amagats.
I tirarem el dau...
Blanc (però no del Madrid)
Has escrit tú el poema?
ResponEliminaSi :D
ResponElimina