Ella i jo

Ella mira i somriu;
ho fa constantment perquè,
al dematí,
quan el sol entra per la seua finestra,
és un dia nou per somriure
a la vida que té, o bé a aquella
que voldria tenir.
Res no importa.
Ella somriu quan mira;
sempre fresca a trenc d’alba,
juga mentre fa i refa,
va i torna mentre canta,
inventa jocs de paraules
trencadisses, fugisseres;
finíssimes ganivetades.
Ella mira i jo somric,
babau, estúpid, incapaç,
i se’n va mentre jo la veig escapar
en silenci.
“Massa cosa per a tu,
babau, estúpid, incapaç”.

- Amb això tanquem cicle de poesia.

Negre, com una cova fosca.