Interferència

«I tu ho sabies, ho senties, quelcom t’ho deia, mai no havia deixat de repetir-t’ho. Era una sensació estranya, amarga; aquella que et venia en un moment de tristesa i debilitat o amb un gest lleu, efímer, però significant. De vegades és això el que més espanta. Però tu no ho volies pensar, no importava, feies fora aquell avís que la petita part racional que havies pogut conservar t’enviava de tant en tant i el llençaves lluny per que no tornara. Però sempre hi era. Dubtes, dubtes, dubtes. Tu no en volies d’això. Agafaves un bon record per esborrar allò que odiaves i llavors tot es tornava agredolç. Estaves boig.»


Negre