Spain is different, deien els estrangers que començaven a venir a l’Estat espanyol durant la dècada dels 60 i 70 a torrar-se al sol a les nostres platges. Des d’aleshores i fins avui, la màxima ha estat aplicable a quasi tots els aspectes de la vida d’aquest estat de bojos. No en va deien també els guiris –molts, encara avui – allò que Europa acabava als Pirineus. I, com no podia ser d’una altra manera, un país fictici –sovint amb tics de república bananera– havia de tenir, com a mínim, una constitució de ciència-ficció. A aquesta singular pantomina es van veure abocats els camisa vella; els gossos del franquisme que es van tornar demòcrates de pro de la nit al matí, tot mentre cercaven els seus nous collars, els quals els haurien de permetre passar impunement de participar al govern criminal del general Franco a fundar partits polítics, a ser presents al nou Parlament i fins i tot a redactar el que hauria de ser la Carta Magna del nou estat democratic. Sí, veritablement, el que passa a Espanya no passa enlloc.
Així doncs, el període històric que s’ha acordat anomenar Transició –tot i que no se sàpiga encara ben bé a què– va ser aquell moment on tot era possible, partint de l’absurditat del fet que fóra possible passar d’una dictadura feixista a una democràcia per decret, reformant i apedaçant un sistema que, avui, trenta anys després, encara no ha rebut una condemna oficial per part de l’Estat, ni molt menys per un dels principals partits polítics espanyols, que va servir d’escletxa per on es varen colar els antics jerarques del règim i del Movimiento Nacional. Es va instaurar un sistema democràtic a cop de ploma, sense que ningú no haguera de canviar d’actituts, un sistema on els antics cossos repressius de l’Estat, policies polítiques, secretes i militars –torturadors i assassins diversos– van poder gaudir d’una llarga carrera en la jove democràcia espanyola i una “merescuda” jubilació posterior.
Mentrestant, el bipartidisme pregona suposades diferències ideològiques que no són tals per seguir amb el joc de l’alternància en el sistema neoliberal, quan en allò fonamental, els partits espanyolistes majoritaris van sempre a una, tot tractant de fomentar les divisions al si de les nacions oprimides per una constitució que pregona el seu respecte i protecció i alhora disposa les armes per acabar amb elles. Burda hipocresia. L’Estat de les autonomies va neixer fracassat i cada dia dóna mostres de la seua inutilitat. Però això a Madrid sempre ho han sabut, i per això es tracta la constitució com abans es tractava la Biblia. “Si hem de modificar alguna cosa, que siga una coma només”. No en va aquell miserable dictador va morir amb la tranquil·litat de deixar-ho tot ben lligat.
Així doncs, el període històric que s’ha acordat anomenar Transició –tot i que no se sàpiga encara ben bé a què– va ser aquell moment on tot era possible, partint de l’absurditat del fet que fóra possible passar d’una dictadura feixista a una democràcia per decret, reformant i apedaçant un sistema que, avui, trenta anys després, encara no ha rebut una condemna oficial per part de l’Estat, ni molt menys per un dels principals partits polítics espanyols, que va servir d’escletxa per on es varen colar els antics jerarques del règim i del Movimiento Nacional. Es va instaurar un sistema democràtic a cop de ploma, sense que ningú no haguera de canviar d’actituts, un sistema on els antics cossos repressius de l’Estat, policies polítiques, secretes i militars –torturadors i assassins diversos– van poder gaudir d’una llarga carrera en la jove democràcia espanyola i una “merescuda” jubilació posterior.
Mentrestant, el bipartidisme pregona suposades diferències ideològiques que no són tals per seguir amb el joc de l’alternància en el sistema neoliberal, quan en allò fonamental, els partits espanyolistes majoritaris van sempre a una, tot tractant de fomentar les divisions al si de les nacions oprimides per una constitució que pregona el seu respecte i protecció i alhora disposa les armes per acabar amb elles. Burda hipocresia. L’Estat de les autonomies va neixer fracassat i cada dia dóna mostres de la seua inutilitat. Però això a Madrid sempre ho han sabut, i per això es tracta la constitució com abans es tractava la Biblia. “Si hem de modificar alguna cosa, que siga una coma només”. No en va aquell miserable dictador va morir amb la tranquil·litat de deixar-ho tot ben lligat.
Negre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada