Altea i casetes blanques, guaitant al mar com solament elles saben fer-ho. Puig Campana presidint la seua terra, majestuós i digne, mellada serralada. El seu fill Finestrat, mentrestant, cap endavant, s'arrapa ben fort a les esquenes. Benidorm i la festa de les llums, gent amunt, gent avall, pels carrers del poble que volgué ser ciutat. Quin poc trellat... La Vila, Polop i Orxeta. L'olor a sal, coca facida, facideta. Arròs en bacallar. No pot ser feliç qui no haja vist aquest mar. Records d'infància entre ones i algues, de Llevant a Ponent passant pel Gos i la Tortuga. Arrels i cultura. La llengua que jo parle, tal i com jo la parle. Sonora, càlida. Com ha de ser. Relleu i Confrides també volen pes.
Jo sóc de la Marina. De la Marina Baixa.
Blanc
Jo sóc de la Marina. De la Marina Baixa.
Blanc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada