dimecres, 3 de desembre del 2008

Gris




Hi ha dies que no són ni blancs, ni negres. Són aquells dies que no saps què fas al món, ni per què t'has alçat, dies que hom dedica únicament a la supervivència. El compliment de les funcions vitals bàsiques. Dies que sembla que no acaben o que no van començar mai. I dies que desapareixen com a un interval molt llarg entre un dia i un altre. Dies de desembre. Fred de l'hivern, que paralitza. Que adormisca les feres i fa cruixir els óssos, encaixats, grinyolant a l'uníson. El vent i la pluja fan el temps infinit i tu a l'infinit mires assegut al sofà, tremolós i moix. Potser ahir vas beure massa. La tele et marca les hores alentides d'aquest dia. El dia que podries esborrar de la teua memòria. Un dia en què no ha passat res. Dia gris de desembre.

Negre

1 comentari: